Este maig torna Ana Cabo amb una nova Història

Si eres una persona de veure sèries, pel·lícules i fins i tot llegir llibres, sabràs que cada una d'estes històries tenen una estructura narrativa. Totes tenen un inici, un nus i un desenllaç, però tranquil, això no és una classe de literatura, sinó és perquè em conegues i sàpies qui està darrere del nom d'Ana Cabo.

 

No vull que et confongues, i és que és més que evident que no soc una persona rellevant o que té una influència important. Anem, no soc la futura reina ni presidenta, i qui sap, potser tampoc em coneix tothom d'Alfara del Patriarca, malgrat haver nascut ací.

 

M'agradaria tindre un inici clar sobre quan vaig començar a escriure. No obstant això, soc incapaç de localitzar un moment concret. I crec que el principal motiu és perquè em va eixir de manera innata. Els meus pares, més coneguts com a Ana i Juan (El Pajano) van guardar alguns contes i històries que vaig escriure. Per descomptat, això no hi haurà mai la llum perquè bo, a eixa Ana encara li quedava molt.

 

Continue escrivint. Encara que les històries no tingueren sentit. Encara que escriguera dos pàgines i després ho abandonara. No va ser fins a 2021 quan vaig buscar i vaig organitzar alguns dels poemaris que tenia escrits per a enviar-ho a una editorial. Eixe mateix any, va eixir Cosiéndome el alma amb Valparaíso Edicions.

 

Un dels girs d'esta història supose que és que després ja no he tornat a publicar poesia (això no implica que no escriga).

 

En 2023 vaig decidir enviar una comèdia romàntica a Edicions Kiwi perquè tenien un concurs actiu, així que, no perdia res. Al final, malgrat no ser la guanyadora, la història els va cridar tant l'atenció que van voler apostar per mi i publicar-ho.

 

I ara sí, arribem al moment actual, on en 2025, es publica amb la mateixa editorial esmenta anteriorment, Un lugar en el desorden. Una novel·la en la qual podràs riure, somiar, gaudir dels seus personatges secundaris i aprendre a no ser tan exigents amb un mateix. Volia que fora una novel·la diferent, i és que fa molt temps, vaig mirar diferents maneres de viatjar i entre elles estava el housetting. Bàsicament és anar a un país a cuidar dels animals d'una persona perquè l'amo durant eixe període de temps no pot fer-se càrrec de l'animal, per la qual cosa, no pagues lloguer. Això és justament el que fa Becky, la protagonista de la novel·la. Per X motius (hauràs de llegir-la per a saber més) decidix anar-se a Portugal. Malgrat que esperava que trobara la casa buida, el panorama és bastant diferent, ja que, li obri la porta un xic amb ulls verds. Resulta que és el germà de l'amfitrió, Alex. Així que com bé diu la sinopsi del meu llibre:

Lo que Alex no sabía era que su hermano había alquilado la casa a una desconocida. Lo que Becky no imaginaba era que tendría que compartir techo con él. 

I ara la pregunta és: ¿Estarán preparados para todo lo que les deparará este viaje?

 

Si t'ha cridat l'atenció Un lugar en el desorden, et recomane que em seguisques en les meues xarxes socials (si busques el meu nom, t'eixiré), perquè puge contingut relacionat amb llibres i les meues pròximes novel·les. Esmentar també, que em fa molt feliç estar un altre any més en la Fira del Llibre de València com a autora (i sí, en les meues xarxes diré dies i hores).

 

Tant de bo aconseguisques eixe desenllaç feliç d'esta novel·la. Tant de bo dones una oportunitat a Becky i Alex. Tant de bo m'ajudes a aconseguir el somni de ser escriptora.